dimecres

Pensaments:



Parlant donem formes a l'aire i en fem un vent suau. Les paraules són fetes d'aire, un aire que propulsem amb els nostres òrgans. Donar forma a l'aire per fer-ne paraules és un acte que fem massa sovint, segur. Les paraules són vent, un vent que desxifrem, un vent amb significat. Cada indret té els seus vents.


Aquesta tarda m'has parlat marinada.


Tot l'aire sens fi que ens circumda es desplaça quan ens movem. Tenim la mania de moure'ns constantment, desplacem aire contínuament. L'aire del cel. Aquest aire és tou, aquesta qualitat i alguna altra més, quan casualment coincideixen, ens fa possible efectuar moviments. Imagina't com de difícil seria tot si l'aire fos dur. 


Abraçat per l'ombra, en un balancí m'he assegut a veure el temps passar. La brisa m'ha dut temps.


El temps s'esmuny per l'espai buit d'entre les cèl·lules. Contínuament continu, sense narració, sense tic i sense tac. Sense fletxa i sense línia. M'imagino que el temps és tou, com els rellotges tous.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada