dimecres

Cementiri:









Érem incontrolats escamots
independents infatigables 
 amb secrets objectius a abatre.
Remor al niu de metralladores.
Disparàvem sense veure res.

Ara ens costa mirar-nos als ulls, 
 somriem oblidant trinxera
que el dia ni el tries ni l’esculls
com els glaçons dins la gelera.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada