diumenge

Som arbres:


                                                     
                                      "Fracàs era el nom de la meva mare índia" Labatzuca




A
Tosc.
Som del bosc.
Hem cregut dominar-les.
Hem cercat altres lleis i línies rectes.
Venim del bosc, però l'hem abandonat.
I com més callats estàvem, més s'expressava el bosc.
No dèiem res. Quiets.
Amagats al sotabosc, vèiem esclatar els bolets.
sortint, a poc a poc, entre pins i murs de pedra seca.
I aquell amor no era de fletxa, era de sol que va
siguis i que sigui.
et volia sense voler, com els batecs que fan que 
I








2 comentaris: