dilluns

Eyak:




Hi ha un lloc on hi ha les paraules aquelles que s'endú el vent.


Arraconades,
amuntegades,
ben oblidades.
No tenen boques
que les propulsin
i ja no volen,


Han perdut la dignitat i l'últim que les va dir no va encertar cap orella.


Sense sentit,
sense sentir, 
sense ni ser,
sense ni so,
sens cap suport,
sense ni dir
zero, o res.

Sense ales ni voluntat, sense la inestabilitat pròpia de les coses que poden volar.
 
A vegades, uns bons mots fan mudar males idees o et poden enlairar. Ho volen tot les paraules ben dites.
Va, tu, digues una d’aquelles paraules que ho poden fer volar tot, com ara: 

 
Dinamita.





Hi ha un lloc on hi ha les respostes que aquell va dir que s’havia endut el vent. Volem aquestes respostes que ja no volen per dir-les i fer-les. Les volem nostres, xuclem ben fort per fer-les tornar. 

Inspira ben fort,
que t’entrin les paraules
que són amuntegades
com la pols dels racons
de les idees mortes
del teu cervell.
Renúncies fetes pols, 
anhels que has matat tu sol
fent l'adormit les nits de vent
deixant passar el temps
mentre pensaves:
- Coses de canalla.

Ja ningú modula l’aire per fer-les volar, ningú les pensa, 
ningú diu: Mira com sona i que bé que queda.
Ens les diem?  
 Ens hi trobem, al cementiri mai vist
de les paraules mortes?











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada